TORNANT A FER ESPORT

A vegades si fa massa temps que no vas a un lloc, és com si no hi haguessis anat mai.

I pot sortir en Sol entre la boira, i el fred tornar-se calor però la solitud del record continuarà estant al mateix lloc llunyà de la memòria.

Com si es volguès amagar entre neurona i neurona....

I pots trobar a faltar l'espai, però les sensacions també...perquè les recordes vagament...com si mai haguessin existit...com si fossin un somni perdut a la nit...i és llavors quan recordes que potser trepitjant el terreny, mica en mica, pots arribar a aquell espai que enyores sovint, però que mai et veus amb força d'arribar.

El fred et gela les cames a estones, però el cor continua bategant fort per què al cap i la fi, ets com un llop que lluita per sobreviure en un espai obligat a oblidar per les circumstàncies. ©

LA MÀGIA DELS SOMNIS ENS FA SENTIR VIUS

La màgia dels somnis ens fa sentir-nos vius, el mòn als nostres peus només amb un clucar d'ulls, o amb un suspir d'il·lusió. La cadència dels nostres desitjos ens fa ser ximples feliços per petits instants.

Tanquem els nostres ulls, deixem-nos endur per tot allò que ens mou i ens conmou. És molt ràpida la sensació i tan vulnerable la por de poder fer realitat tot allò que volem, que res no ens atura i les barreres no són sinò escales i cordes que ens permeten pujar més alt, tocar el cel amb els dits i acaronar els núvols.... senzillament ens permet arribar, tard o d'hora, amb més o menys esforços , al nostre petit paradís tant innocentment somniat.

I per molt que la decadència del desànim i la tristesa de la negativitat ens hagi transformat en morts en alguns moments, sempre hi ha hagut aquella màgia dins nostre que ens feia somriure d'entusiasme i llavors... quelcom ...potser una mirada, potser un moviment...potser una paraula...una dolça insinuació de la vida... ens permetria saber que el somni s'acabaria fent realitat. ©

SENSE AMAGAR-NOS

Per uns moments volar alt ens recorda que l'univers no és com nosaltres pensavem, i que el nostre entorn ha canviat molt mentres nosaltres romanien mirant des de la calma.

Ens quedem gelats de veure com aquells que eren amb nosaltres ja no hi son, no parlo dels que s'han mort, perquè aquests realment com diuen: mai ens abandonen.

Parlo d'aquells que encara podien triar. I han triat no estar amb nosaltres. Sovint aquesta impaciència , per ser millor que els altres, facilita les coses als que no tenim aquesta necessitat de ser millor que la resta.La impaciència dels altres és una virtut per les nostres alegries.

N'hi ha gent al mòn que no tenim por a mostrar-nos transparents, tot i saber que estem davant dels més impresentables que haguem vist mai. Hi ha gent que no tenim por a ser el què som i per això no tenim necessitat d'amagar-nos de res. No necessitem ni fingir, ni forçar la realitat a quelcom que ja no és veritat ni que mai va ser cert ni real.

És agradable comprovar com aquest canvi poc ens fa mal, més aviat tot el contrari : ens beneficia cap a millor. Hem estat fàcils d'enganyar per una temporada, però , per descomptat que el vol alt ens permet veure-ho tot amb una amplitud de mires bastant objectiva.

És molt recomfortant veure com aquest univers va canviant cap a millor, i ara el vol avança tranquil sense cap mena de brutícia que ens impeidixi ser feliç.

Ara va tot endavant, tal i com teniem pensat.

NOMÉS EL RECORD

Hi ha moments que només voldries tornar enrere, i tornar al mateix lloc on eres innocent i no entenies de moltes coses, però tampoc no et preocupava, perquè eres feliç de ser innocent i de no saber de res i no entendre moltes altres coses que veies. I corries feliç de saber-te sense coneixement.

Ara ja no és així, moltes coses es veuen molt clares i dificilment ens fem els inocents, perquè sabem que ja no ens pertoca aquella ignorància de la inocència.

Però si que voldries tornar enrere, i fer veure que tens por al perdre't al bosc, i fer veure que sents por d'entrar en un camí desconegut, enmig de la foscor quedar-te sense alè perquè sens els ocellets i el porcs senglars remugar rera les branques...per un moment voldries tornar enrere i tornar a ser petita i que tot allò que t'envolta fos inescrutable...però lamentablement només el record ens deixa tornar enrere, només el record.

River Flows in you

De como un verano se puede convertir en algo complicado o simplemente un buen momento para reflexionar, recuperarse de una operación y de muchas otras cosas/personas, nada agradables, que, gracias a Dios, han desaparecido de mi vida de la manera más fácil posible, y sin complicarme la existencia como me la complicaban.

Siempre me han gustado las historias de vampiros, asi que este verano, como ya sabia que tenía que hacer mucho reposo, empecé a leerme la saga de vampiros escrita por Stephenie Meyer, maravillosa saga escrita quizás para adolescentes, pero que a los no tan adolescentes también nos encanta. Empecé con ánimo de leerme sólo el primer libro de la saga, pero , no pudé resistirme a la tentación de seguir leyendo sobre la historia de Bella y Edward. Maravillosa historia.

Cuando descubrí que me habia leído la saga completa en algo menos que ocho días , más de dos mil páginas sobre vampiros politicamente correctisimos, empecé a engancharme a todo el merchandising de la película producida entorno a las novelas. Y ahí fue dónde descubri "River flows in you" de Yiruma, desde entonces raro es el día que no la escuche una y otra vez. Casi compulsivamente. Es una pequeña melodía que me ha enganchado por completo y que me inspira calma, tranquilidad, bienestar, fortaleza...algo delicioso que después de todo este tiempo de reposo , que menos que compartirla también con vosotros.

Gracias por seguir ahí, después de este pequeño descanso.

DESDE LA CALMA

La seguridad de que estas en lo cierto te da cierta calma. Esa misma calma que te da tiempo para recapacitar en todo lo vivido.

Siempre hablo del destino y de lo certero que es, de aquello que las cosas nuncan pasan por casualidad, sino por algo, para hacernos movernos en otra dirección, muy diferente a la que llevabamos hasta ese momento, que nada es gratuito, y que cada instante es por un motivo.

Ahora es uno de esos momentos, que aún y sabiendo que estoy en la calma, también hay movimiento, y este no es ajeno a mi, esta presente en mi entorno y eso, no es fortuito, es por alguna razón en concreto. Lo sé.

Es curioso, de como ciertas situaciones de calma nos llevan a analizar en extremo lo vivido, a hacer sentir que hemos pertenecido a algo frenético que nos ha cegado demasiado para comprobar lo que realmente habia en ese entorno. En esas situaciones de calma, reflexionas, analizas , y llegas a una conclusión que te hace determinar una acción, un movimiento que te lleva en otra dirección.

Un paso que tras mucho meditar te hace pensar que estas en lo seguro y que no estas equivocado.

Movemos ficha nuevamente, y esperamos la jugada del contrario, que , en algunos movimientos, quizás nos pueda servir de aliado.

No queremos dejar de buscar, sin embargo, nada más que la propia felicidad...estar en calma, y vivir el movimiento. Curioso. Siempre he creído que todo pasa por algo en la vida. Todo pasa porque es necesario. Todo sucede por algun motivo. Y ahora vuelve a suceder de nuevo, desde la calma eso sí, continua el movimiento.

NO FER RES

No fer res es veu que també és fer alguna cosa. Veure passar el temps, asseguda al sofa, sense poder fer res volutàriament, però involutàriament ja és fer quelcom.

Passa el temps, la vida passa i res no s'atura. Veus que la gent aprofita oportunitats, que tu, per situacions de la vida, no pots aprofitar, tot i que saps que estaven preparades per a tu, ja que saps que havies treballat de valent per obtenir aquests resultats, però ara els resultats els assaboreix un altre, com si fossin seus i no pas teus, però saps que ho has de deixar escapar, que no has de patir, que millor oportunitats tindràs, perquè aprens a que ara et toca no fer res.

També vols fer alguna cosa que et passa pel cap, obrir aquell regalet que t'has trobat i que creus que el destí et tenia guardadet per a tu, com si no fessis res, però a messura que intentes obrir, i sense arribar a poder-ho obrir, te n'adones que no és un regal per a tu, sembla ser que hi ha un ens superior a tu que t'indica que no facis res i que millor no l'obris, almenys per ara, perquè és el moment justament d'això : de no fer res, ho veus perquè ni tant sols pots arribar a obrir el regal, per lògic i fàcil que semblès, llavors penses que millor no fer res, que és el teu moment de no fer res, absolutament res.

Moment només de seure, esperar, deixar-se endur per la bona vida que feia temps no tenies : de descansar, curar-se des de la calma i la paciència, i aprendre descaradament a no fer res, absolutament res.

I llavors, quan te n'adones de tot això, te n'adones de que no fer res , també és fer algu, i que encara que no facis res, també estàs fent i és no res. No fer res.